Un bon dia un lleidatà (no donarem més detalls perque mai se sap les voltes que dóna la vida) em va definir el Danubi com:
"Danubi (sgf, nm, masc,...) Nom utilitzat per anomenar un riu que és 7 vegades més gran que el Segre."
Vaig trobar la definició força curiosa. Més que res perque no entenia com havia deduït que eren set vegades i no vuit, o sis...
Bé, com definiria les catarates de Iguazú?... crec que no seria capaç de fer-ho tan bé com aquest lleidatà, però us puc dir que amb el meu estat d'ànim pèssim perque no estava còmoda (el taxista va resultar ser un pesat i un sobón), i pel fet d'anar sola em sentia insegura, i pel fet d'estar sola encara desitges més que els que estimes estiguin amb tu, però tot i així les catarates van aconseguir que m'emocionés.
Apa tu!!! Què maco!!!!! eh??? je je je
"Danubi (sgf, nm, masc,...) Nom utilitzat per anomenar un riu que és 7 vegades més gran que el Segre."
Vaig trobar la definició força curiosa. Més que res perque no entenia com havia deduït que eren set vegades i no vuit, o sis...
Bé, com definiria les catarates de Iguazú?... crec que no seria capaç de fer-ho tan bé com aquest lleidatà, però us puc dir que amb el meu estat d'ànim pèssim perque no estava còmoda (el taxista va resultar ser un pesat i un sobón), i pel fet d'anar sola em sentia insegura, i pel fet d'estar sola encara desitges més que els que estimes estiguin amb tu, però tot i així les catarates van aconseguir que m'emocionés.
Apa tu!!! Què maco!!!!! eh??? je je je
3 comentarios:
Deu ser impressionant!!
No et sentis sola... tots t'acompanyem al teu bloc :)
Penso molt en tu, bonica.
Petons.
total, que són com unes 300 vegades més grans que la resclosa del segre no?
apa roseta, cuida't que malgrat totes les teves penes, estàs fent un viatge com l'alçada d'un campanar!
au, vigila i no prenguis carmels de ningú!
un petó ben fort al bonyet que sobresurt del canell!
L'altre dia em va entrar el "mono" i vaig tornar a l'Urgell -Tàrrega i voltants-. Si, si que raro per un barceloní integral. Però és que necessitava veure aquell paisatge obert amb el seu cel potent i canviant. I el clima sec, tant diferent del de la costa.
Un cop passada la Panadella es divisa tot l'inmens pla i em van cridar l'atenció dues coses. La primera, és que aquell dia havia calitxa i els límits entre el cel i la terra no estaven definits. La segona és que el paisatge havia canviat totalment des de l'última vegada que hi vaig ser. El color dominant és ara el groc, amb alguns tocs de verd fosc que corresponen als pocs arbres i matolls que hi ha a les vores dels camps.
-Bueno, i qué? qué té això d'especial? Al capdavall això ha passat cada any durant segles. Dons això és precisament l'especial, l'etern retorn de la vida i els colors.
-Oh, camacu!
Publicar un comentario