jueves, 28 de agosto de 2008

INCURSIONS A L'HEMISFERI NORD









... Processant comentaris ....

... Espereu, si us plau ....


... Realment està segur de veure els comentaris? ...


... Pot ser que els comentaris triguin uns minuts a carregar-se...


... Impossible de reproduir els comentaris. Asseguri's que tingui la última versió de blogger...


... Si encara no ha pogut veure els comentaris faci click aquí...


... Enhorabona. Ha estat seleccionat com a guanyador d'una Game Boy...



miércoles, 13 de agosto de 2008

miércoles, 30 de julio de 2008

S'HA ACABAT






Si, així de cop i volta deixes d'estar inmers en un món per començar el retorn. Després de visitar la realitat que més m'ha agradat d'Argentina: el Nord, va començar la tornada. Un vol rere un altre m'anaven apropant a casa. Em vaig adonar del lluny que estava.

Després d'eliminar del meu calendari tot el dissabte. No sé què se'n va fer. On el vaig posar? Vaig aparèixer diumenge tarda a BCN.

I com no? Faltava l'última aventura final-de-viatge. La Rosa esperant la motxil.la en una altra cinta! I a l'altra banda del taulell "d'arribades" la meva gent esperant-me. (Jo no ho sabia). Vàren passar 30 minuts. Però finalment al sortir, hi va haver llagrimeta!


Moltes gràcies als presents, i als que m'heu donat suport! Han sorgit imprevistos, però res que no pugui passar en qualsevol viatge.

viernes, 25 de julio de 2008

PURMAMARCA

A dónde van los desaparecidos
busca en el agua y en los matorrales
y por qué es que se desaparecen
por qué no todos somos iguales
y cuándo vuelve el desaparecido
cada vez que lo trae el pensamiento
cómo se le habla al desaparecido
con la emoción apretando por dentro

miércoles, 23 de julio de 2008

HOLA??




Ahir estàvem a Catamarca. Avui, Salta.

Sentades en un banc al carrer. S'apropa una senyora gran. Gran, gran. I em saluda. Jo educadament: Hola! Qué tal? I ella em susurra algo....

Jo: Cómo???

Ella: (Cridant a grito pelao) "Hola" es para las amigas!!!!!!

Jo: Ein?????

Ella: A mi me decís BUENAS TARDES!!!!!!!!


Els que em teniu al facebook hi he afegit més fotos allà!!!!!!


Lereleleeeeeellle Jaume!!! Sort a l'obra de teatre!!!!!!! Que ho faràs rebé!!! I si no els dius: Vós sós todos unos pelotudos!!!!

lunes, 21 de julio de 2008

CAMÍ A SAN JUAN


Després de visitar Mendoza ens dirigírem cap a San Juan per visitar el Valle de la Luna. El camí era en bus i durava 5 hores.
Després d'aquest viatge he descobert que tinc la capacitat de dormir on sigui. Així que vaig acabar dormint (ben a gust) sobre l'espatlla de l'home que tenia al costat.
Abans d'adormir-me em vaig quedar amb que era un home de cara amb trets indígenes, però tot polit i fins i tot ben vestit. La característica que més em va atreure és que tenia les pestanyes moooooolt llargues i en la mateixa direcció que les parpelles. És a dir com una llama. Em va sobtar. Serà una adaptació al medi?
Sigui com sigui, em vaig quedar ben dormida recolzada en el seu braç. Fins al punt que tinc una foto i que el bonhome anava dient a la Patri i l'Ale: No, déjenla, no la despierten!!!!.
Suposo, que alguna cosa vaig intuir que no anava bé i em vaig despertar. Després d'uns riures, l'home es va donar a conèixer amb una targeta on posava escrit qui era: VICEPRESIDENTE. M'havia dormit sobre del vicepresident?????????????? Nooooooo si us plau!!!!!!!!! No va resultar ser el Vicepresident d'Argentina (òbviament no viatjaria en aquell colectivo), era el vicepresident del partit polític que estava a l'oposició en aquell moment al poblet on anàvem....

domingo, 20 de julio de 2008

... FASE IGUAZÚ ...






Un bon dia un lleidatà (no donarem més detalls perque mai se sap les voltes que dóna la vida) em va definir el Danubi com:
"Danubi (sgf, nm, masc,...) Nom utilitzat per anomenar un riu que és 7 vegades més gran que el Segre."
Vaig trobar la definició força curiosa. Més que res perque no entenia com havia deduït que eren set vegades i no vuit, o sis...
Bé, com definiria les catarates de Iguazú?... crec que no seria capaç de fer-ho tan bé com aquest lleidatà, però us puc dir que amb el meu estat d'ànim pèssim perque no estava còmoda (el taxista va resultar ser un pesat i un sobón), i pel fet d'anar sola em sentia insegura, i pel fet d'estar sola encara desitges més que els que estimes estiguin amb tu, però tot i així les catarates van aconseguir que m'emocionés.
Apa tu!!! Què maco!!!!! eh??? je je je