Si, així de cop i volta deixes d'estar inmers en un món per començar el retorn. Després de visitar la realitat que més m'ha agradat d'Argentina: el Nord, va començar la tornada. Un vol rere un altre m'anaven apropant a casa. Em vaig adonar del lluny que estava.
Després d'eliminar del meu calendari tot el dissabte. No sé què se'n va fer. On el vaig posar? Vaig aparèixer diumenge tarda a BCN.
I com no? Faltava l'última aventura final-de-viatge. La Rosa esperant la motxil.la en una altra cinta! I a l'altra banda del taulell "d'arribades" la meva gent esperant-me. (Jo no ho sabia). Vàren passar 30 minuts. Però finalment al sortir, hi va haver llagrimeta!
Moltes gràcies als presents, i als que m'heu donat suport! Han sorgit imprevistos, però res que no pugui passar en qualsevol viatge.
1 comentario:
Ai, neneta, què en farem de tu?
Em sap greu que hagis tornat abans d'hora però estic encantada de tenir-te altre cop per aquí.
Segur que ha estat una experiència estupenda, que no perdràs mai.
Una abraçada ben forta ;)
Publicar un comentario